Andorra la Vella.- Que la distància que existeix entre els esportistes i els aficionats és cada vegada més gran, és un fet. Només cal veure, i no és cosa de la pandèmia, les mesures de seguretat que envolten els grans equips d'elit, així com els esportistes de més renom a nivell individual. En certa manera, les xarxes socials, una de les funcions que feien era ajudar a fer menys llunyana aquesta distància. No obstant això, els gabinets de premsa, agències de representació i els social media managers, han estat un altre escull en aquest divorci programat.

Malgrat tot, encara hi ha esportistes que es gestionen d'una manera més o menys directa les seves xarxes i que interactuen, en la mesura del possible, amb els seus fans. Aquests no obliden que, al cap i a la fi, si l'esport d'elit existeix i dona els diners que dona, és perquè hi ha masses de fans que el segueixen.

Per això, encara fa més ràbia, quan veus a les xarxes socials insults, vexacions i desqualificacions personals contra esportistes (tot i que això és extrapolable a cantants, actrius...) que res tenen a veure amb el que fan o deixen de fer. Recentment, la tenista andorrana Vicky Jiménez, recordem de només 16 anys, va compartir a les xarxes com dos degenerats la insultaven per missatge privat perquè no havia fet el resultat que ells havien pronosticat en una web d'apostes. Aquesta mateixa setmana, un dels desenvolupadors del popular FIFA22, va comportar un àudio on se l'insultava perquè un jugador havia perdut un partit després de xutar més de 20 vegades a porteria. I podríem continuar amb un llarg etcètera de casos.

El fet que les xarxes permetin una interactuació més o menys directa amb qui vulguem, i pública, des del sofà de casa o des de la tassa del water, no vol dir que tinguem barra lliure per insultar, menystenir i en definitiva, perdre el respecte i la humanitat. Segurament, jo el primer, cal que revisem el comportament cada vegada que fem una publicació, escrivim un tuit o realitzem un post. Massa sovint ens oblidem que el fet que siguin famosos per fer bé la seva feina, no ens dona dret a la resta de la humanitat a insultar-los perquè sí. I aquesta és una de les línies vermelles que cal que com a societat ens comencem a marcar. Perquè la llibertat d'expressió llinda i acaba quan comences a insultar i a amenaçar als altres.