Dilluns 07 d'octubre de 2024
|
18:37 H
Un grup de nens amb la samarreta vermella de la selecció nacional de futbol. (Foto: Julen Guerrero)
És la tercera vegada que Guerrero va fins a Gàmbia per fer entrega de material. (Foto: Julen Guerrero)

Molt més que material esportiu

Escaldes-Engordany.- Fa tot just quatre dies, Julen Guerrero, va tornar de Gàmbia on va estar-hi durant tres setmanes i on va fer entrega d'una sèrie de material esportiu per als clubs de la zona interior del país. Durant la seva estada allí, Guerrero exerceix tasques també de voluntariat i té clar que "cada cop que torno és més complicat, cada viatge ens uneix més i som com una família".

La tasca de l'actual entrenador del Rangers es remunta a fa 5 anys quan per primer cop va col·laborar amb la Fundació Kalilu Jammeh. "Va sortir l'opció de fer aquesta col·laboració i ajudar als joves que juguen allí a futbol" recorda Guerrero que afegeix que "vaig parlar amb la Federació i de seguida va haver-hi predisposició total per facilitar-nos equipacions, samarretes, pilotes..." Així es va fer, fa un lustre, el primer enviament de material.

Durant els darrers mesos, l'entrenador va tornar a cercar material i la Federació Andorrana de Futbol va tornar a fer una entrega important de samarretes de la selecció nacional, altres equipacions i pilotes. Una vegada més, l'ens federatiu va mostrar aquest vessant solidari per tal d'ajudar que totes les persones que vulguin jugar a futbol, ho puguin fer a qualsevol part del món. En aquesta ocasió, però Guerrero va voler anar més enllà. "Sabia que Naturlàndia, com a marca, ja no existia, i que podia ser que hagués quedat marxandatge. Vaig contactar amb el comú de Sant Julià per veure què podíem fer, i també ens van facilitar samarretes, gorres i dessuadores".

Aquesta roba, amb el logotip de Naturlàndia, que hagués pogut acabar en una caixa, té una nova vida al bell mig de l'Àfrica subsahariana. Però Guerrero, tampoc es va aturar aquí, i va fer una col·lecta amb la col·laboració de Financera d'Assegurances, per tal de poder portar cons, petos i altre material d'entrenament. "Intento que aquesta acció i poder anar fins allà i fer tasques de voluntariat pugui ser cada dos anys. Perquè quan més hi vas, aquesta comunitat més se t'arrela al cor" explica l'entrenador que, de ben segur, ja està pensant en el proper viatge a Jirong.