Encamp.- L'ésser humà, quan pensa en positiu, és extraordinari. La capacitat d'adaptació i superació de les persones pot arribar a ser espectacular. Sovint, l'esport paralímpic ens ofereix, en quantitats industrials, històries entorn d'aquestes dues característiques que el costat fosc de la humanitat acaba amagant. És el cas de la Claudia Hernández, esquiadora paralímpica de l'equip nacional de Xile, que ha triat Encamp i el Pas de la Casa per tal de fer la preparació per afrontar els Jocs Paralímpics de Beijing.

La de la Caudia és una d'aquelles històries de superació i maduresa a parts iguals. Ella va néixer amb un problema a la cama esquerra, que li impedia fer vida normal. "Quan tenia onze anys, vaig decidir que el millor que es podia fer era amputar la cama a l'alçada del genoll i els hi vaig dir tant als meus pares com als metges" relata. L'operació es va produir dos anys més tard, quan ella en tenia 13, després de passar per diverses juntes mèdiques "però al final es va respectar la meva decisió". Des d'aleshores, a l'alçada del genoll de la cama esquerra i du una pròtesi. La Claudia acaba per explicar que "jo tenia les coses clares i mai m'he penedit de la meva decisió".

Ella va començar a esquiar fa només dos anys i mig, quan ja en tenia 26. Tot i ser resident a Santiago de Chile, la seva família no havia estat mai vinculada al món de la neu. "Mica en mica, vaig tenir una sensació que l'esquí em cridava. Vaig investigar amb youtube, vaig conèixer les competicions d'esquí paralímpic i vaig contactar amb la federació a través de les xarxes socials" recorda. Com la majoria dels atletes paralímpics, compagina la seva feina, que es el trasllat de persones malaltes, amb l'entrenament, al qual hi dedica un mínim de quatre hores al dia, entre 5 i 6 cops entre setmana. "Tinc la sort que la feina em permet aquesta flexibilitat, però quan marxem als Estats Units o ara aquí a Andorra, deixo de treballar" explica la Claudia.

L'esquiadora xilena viurà els primers Jocs Paralímpics i els espera "amb una mica de nervis, però bé. Ens hem estat preparant amb temps i tinc molt bones sensacions". Sobre la preparació que han fet a Andorra, explica que "ens sentim a casa i la neu i les pistes són molt bones; s'ha donat tot molt bé per tal de poder fer una bona preparació".

"A vegades, hi ha situacions en què es veu tot dolent, tot negre, però un ha de buscar com canviar aquestes coses i veure les oportunitats" declara i afegeix que "jo no crec que estigués a les portes de viure uns Jocs si hagués tingut les dues cames. Malgrat que hi hagi coses dolentes, has d'intentar donar-li la volta i trobar el costat positiu i no quedar-te amb les ganes de fer coses tot i les adversitats". En tant sols uns dies, des de la capital de la Xina, la Claudia predicarà amb l'exemple i haurà completat la quadratura del seu cercle personal tot competint en els Jocs de Beijing.