Ordino.- En el CTEO d'Ordino, quarter general de la política esportiva andorrana ens atén la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, per tal de repassar els quatre anys de legislatura, que de mica en mica es van consumint, i l'estiu calent, i no només per les altes temperatures, que ha tingut el seu ministeri amb el ball de les instal·lacions esportives i l'efecte dominó des de l'ascens de l'FC Andorra a Segona A. De manera clara, entenedora i pedagògica, Riva ha desgranat un a un els principals fronts que ha afrontat en la seva estrena com a ministra.

Quin balanç fa de la legislatura, ara que està ja a les acaballes?
És cert que estem a les acaballes, independent que al final sigui un trimestre, un quadrimestre o un semestre el que falti. Podem fer un balanç molt positiu d'aquesta legislatura que d'altra banda ha estat estranya, marcada per la pandèmia i un conflicte bèl·lic. Malgrat tot, els esports han sabut sortejar aquests dos esdeveniments i a nivell nacional podem dir que estem en un gran moment esportivament parlant.

Durant el debat d'orientació política, es van anunciar les dues grans subvencions. A què es deu la diferència entre futbol i bàsquet?
Aquesta és una de les branques de les línies de suport que des de ministeri tenim. Al professional en aquest cas. És sabut de la repercussió que porten una disciplina i l'altra. Un és un projecte que neix a casa des de fa més de 10 anys, hereu del Festina Andorra i sempre hi ha hagut un compromís, sobretot d'ençà de l'ascens ACB i és un club que encarna els valors del país, i han aportat una sèrie de beneficis socials i treballant molt bé la base. En el futbol, és un projecte que ha triat Andorra com a escenari, i és veritat que l'aportació també té a veure en què portin el nom del país més enllà de les fronteres. Ha estat un esforç i es vol exemplificar en què hi ha un suport. I no només en diners, sinó que ambdós clubs compten també amb les instal·lacions, el Poliesportiu i l'Estadi Nacional.

El rugbi també podria ser equip de segona la temporada que ve. Suposaria un problema?
En cap cas. Ens van presentar un projecte on volien fer el salt en l'esport professional o semiprofessional, a França. I el suport no canvia amb la nova lliga. Hem de pensar que el rugbi és un esport molt arrelat a Andorra i per nosaltres és igualment important que compti amb aquest acompanyament. Malauradament, hem vist el conflicte de la participació en la lliga francesa i avalem la solució de jugar lliga catalana. I si s'albira un ascens, tindran el mateix suport que es va garantir si això passava competint a França:

Com van ser les negociacions amb la Ligue?
Aquí podríem parlar que en l'àmbit de rugbi i les configuracions dels equips de la Ligue eren molt diferents de la del VPC, perquè aquesta zona de França no té el mateix nombre de residents forans que a Andorra, i no van entendre que el fenomen no es fa per adulterar la competició sinó que és fruit de la casuística andorrana. Eren persones que venien a treballar i a més a més participaven del rugbi. Ho vam voler explicar, però des de la lliga francesa no ho van entendre o no ho van saber copsar. El cas és que a Espanya podran jugar amb la mateixa configuració d'equip que a França no era possible.

Li agrada com ha quedat el "nou" Estadi Nacional?
Més enllà que m'agradi o no m'agradi és que hi ha hagut una execució de projecte molt efectiva. Eren pocs dies dels que es disposava perquè la Liga ho aprovés, i penso que s'ha fet una feina molt bona i Andorra un cop més ha estat a l'alçada de transformar la instal·lació. Les millores són notables, com és el cas de la gespa híbrida. Podem estar contents del repte que ha suposat aquesta transformació.

Ara ja ha passat, i sembla que temporalment s'ha resolt, però aquest estiu hi ha hagut ball de pressions amb les infraestructures esportives.
Al final és veritat que en comptar amb instal·lacions esportives limitades és normal que sorgeixin aquestes tensions. No és culpa de ningú. I quan es produeix un ascens s'han d'habilitar solucions imaginatives i aquest és el cas. Ara Encamp acull el rugbi, i Andorra la Vella el futbol. Però quan no hi hagi lliga de futbol, el rugbi ha de poder anar al Nacional i no podem oblidar que és una situació transitòria que la Liga només ha donat dos anys de moratòria tot i les obres. Quan s'hagi acabat l'Estadi de Prada de Moles podrem oxigenar més les instal·lacions. A més a més, si em permet, les tensions es creen per un bon motiu, que és que tenim més clubs en categoria elevada. Malgrat costi a arribar aquests acords, però al final s'assoleixen pel bé de l'esport del país.

Seran suficients, en clau de futur les instal·lacions projectades? Hi ha uns Jocs dels Petits Estats a la cantonada.
Això ens ho dirà el futur i l'evolució de l'esport. Tenim exemples de casos que han estat a dalt i baixen. No podem treballar sempre amb un creixement exponencial com el d'ara. Això vol dir que no s'han de fer instal·lacions? No, s'ha de continuar estant atents, perquè sabem que els processos per desbloquejar partides pressupostàries i fer obres són lents. Ara, amb aquestes que s'impulsen i la reforma del Comunal, tornarem a estar al nivell d'instal·lacions requerides, com al 91 o al 2005 que també es van organitzar els Jocs. És cert que hi ha modalitats noves, com és el rugbi, però arribarà en uns terminis en el qual s'haurà fet un recorregut i que hi haurà nous estadis (Prada de Moles i de la FAF). Ja estem parlant des del Patronat dels Jocs dels Petits Estats i anem identificant l'estat de les instal·lacions. Ara, celebrem la recuperació de la piscina olímpica, el tir el tindrem adaptat perfectament al que tenim... estic segura que ho tindrem tot en condicions.

Per a què és el milió d'euros destinat al CTEO?
Aquest centre de tecnificació ja gaudia d'una infraestructura, però necessitava més serveis i vam agafar el compromís de dotar-lo. Ara entrem en una nova fase, que ja estava projectada, que és una sala polivalent. Tenim pista d'atletisme, camp de futbol, gimnàs, però faltava el pavelló per donar cobertura a esports col·lectius i atenció estades foranes. I aquesta instal·lació és la clau de volta que falta per poder completar el CTEO. Aquesta era una mancança que teníem i que hem detectat per això l'afrontem. Invertint en aquest projecte que donarà serveis a més federacions perfeccionem aquest centre.

El nou pavelló donarà resposta a les demandes de la gimnàstica rítmica i altres esports?
Sí, elles han dut la capdavantera, però el voleibol té exactament el mateix problema, necessiten pavellons alts. Els Serradells i el Poliesportiu són els que passen aquesta prova; són pocs espais per a la necessitat que tenim. El del CTEO ens resoldrà aquest problema, i també d'altres federacions perquè has de pensar que el Joan Alay el fem tripartit i en determinades edats, ja no és suficient. És una inversió que fem també en salut. Tenir els joves fidelitzats en la seva disciplina esportiva passa per proporcionar un espai tancat on la puguin desenvolupar. I més aquí que és un país de neu que durant molts mesos no es pot entrenar fora. Fins i tot la petanca ens demana un espai tancat. Per això aquest pavelló del CTEO serà molt important per a l'esport nacional.

Quan parlen que el 7,7% del PIB, a què es refereixen?
El cap de Govern es referia a les empreses dedicades al món de l'esport. Quan decidim impulsar-lo com a sector d'interès nacional, aquest s'aguanta en quatre pilars; un d'ells és les empreses que es rubriquen sota esports que són gimnasos, les de lloguers de material, i també les estacions esquí. Després les empreses que organitzen esdeveniments i s'instal·len al país, com l'IronMan. La tercera branca és la salut, per beneficiar a tothom, i finalment els clubs i federacions i les professions associades com els tècnics, metges, fisioterapeutes, nutricionistes... tot això ens dona aquest percentatge del PIB. Però el gruix important bé de la primera, de les empreses.

El canvi de criteri amb els residents passius, afecta els esportistes?
No afecta els esportistes, perquè el fet que vinguin a residir com un esportista d'elit, no entren com a resident passiu. Per tant, els mèrits esportius, com també passa en els culturals, s'avaluen, i se'ls reconeixen com a tals. Tant si ve un campió del món, com un premi Nobel de literatura, podran residir al Principat per aquesta via, no per la residència passiva.

Veurem alguna etapa del Tour o la Vuelta el 2023?
Jo crec que tindrem sorpreses positives (diu la ministra amb un somriure). Quan diem treballar no és que vinguin l'any següent, sinó al cap d'uns anys puguin tornar i facin amb certa freqüència pas per Andorra. Però amb el que s'està fent, el 2023, tindrem sorpreses positives i fins aquí puc llegir.