Diumenge 16 de juny de 2024
|
14:15 H
El fotoperiodista Dani Catalán en una de les aturades del Panda Raid. (Foto: RestartsStudio)
L'equip de RestartsStudio que ha cobert la Panda Raid. (Foto: RestartsStudio)

Dani Catalán: 'Quan estàs a les dunes tens una gran sensació de tranquil·litat'

Marràqueix.- Les aventures pel desert en forma de raid o de ral·li, sempre necessiten de la generosa òptica de qui l'explica en imatges perquè aquesta es pugui conèixer. Precisament, aquesta és la funció que ha fet Dani Catalán al llarg de la darrera setmana, formant part de la comitiva de la Panda Raid, integrat en l'equip de RestartsStudio. Sota un Sol de justícia i amb un termòmetre situat sempre sobre dels 40 graus, el fotoperiodista explica la seva vivència al Marroc. 

Què és el que més li ha impactat d'aquesta edició?
El que més m’ha impactat és que hi ha unes històries personals increïbles darrere de cada cotxe.Aquí ve gent que va des dels que venen any rere any perquè són les seves vacances, a històries com la de l’Ingrid, que són reptes per motiu personal. Una altra cosa impactant és el canvi; fa sis mesos, quan vam estar aquí, tot era molt diferent. Ara, a les dues primeres etapes paràvem a treure tortugues del desert de la carretera. L’altra vegada no en vam veure. El mateixamb les iguanes que en la tercera i quarta etapa en sortien una darrera l’altra; totes grans i fora del cau, ben encuriosides, També hem vist que en els darrers mesos ha plogut i això ha fet que ens trobem bastant prat de ruca. És un canvi de paisatge important.

Ara que ha viscut diferents raids, perquè creu que la gent els hi agrada venir a patir?
Perquè crec que és un sentiment dur però a l’etapa no et sentsw mai sol. Ho fas al costat d’altra gent, que quan arribes al bivac et fas unes abraçades com si et coneguessis de tota la vida. Per això és un patiment compartit amb alegria, i mai et trobes sol. Sempre estàs acompanyat. Per això agrada i tanta gent repeteix.

Què té d'especial el desert que els que el proveu, sempre torneu?
No sé que té. Jo abans de conèixer el desert, tothom em parlava de Marràqueix, i no ho entenia aquesta falera. Però mira aquí, la gent com l’Ibra, que és berever, ens obre les portes de casa, i un cop a les dunes tens un sentiment de tranquil·litat, fa que tinguis ganes de tornar i compartir tot el que vius. Si puc tornar allargaré el viatge cinc o sis dies més per conèixer la cultura berever, nòmada que em crida molt l'atenció.

Què és el més complicat per fer fotos en aquestes condicions?
El clima i els equips. Nosaltres quan agafem el punt de foto passem sis o set hores al mateix lloc, sense cap ombra. La càmera l’has de deixar a terra perquè crema, els equips vas notant com s’enganxen amb la pols, la sorra i vas patint per l'estat del material. També tenim moments molt macos com són sortida i posta de Sol, però durant el dia, la llum fa difícil treure les fotos perquè llueixin.

Com cuida els equips perquè aguantin tot el raid i no es facin malbé amb la pols i la sorra?
Intento canviar l'objectiu el menys possible, perquè al cap i a la fi la pols està a l’aire. Tinc la gran sort que el vaig cuidant, però cada tarda el netejo amb tovalloletes. Quant al sensor, si no noto sorra, miro de no tocar-lo. A més a més, quan arribo a Andorra, tots els equips van a Fotocine Color i allí me'ls deixen cada vegada com a nous. Això també em dona una tranquil·litat espectacular.

Què suposa per vostè col·laborar amb una agència com RestartsStudio?
Avui en dia, tot fotògraf està desitjant treballar amb RestartsStudio, perquè són un referent a nivell audiovisual. Jo noto que cada esdeveniment que faig amb ells, faig un passet més a munt professionalment, perquè està envoltat amb els millors fa que preguntis i et vulguis superar dia a dia. Ara, després de tants anys, sé que és treballar en equip, amb gent que et motiva, t’ajuda i t’anima. Et sents molt unit, perquè les crítiques són constructives i això et fa pujar com a professional. I quan el company passa a ser un amic, malgrat també sigui un rival, et fa mirar d’anar a límit, superar-te i no acomodar-te i donar el tot pel tot. Per mi va ser increïble la primera vegada que hi vaig treballar i des de llavors he continuat. Em sento còmode, content i professionalment és una e les millors coses que em poden passar.