Dijous 30 de maig de 2024
|
18:21 H
Sandra Herver realitzant un entrenament, una cop superada la cirurgia. (Foto: SH)

Sandra Herver: una història de resiliència

Ordino.- Resiliència. En les tercera entrada que el DIEC registra de la paraula el diccionari diu que és "la capacitat d’un individu per a sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc" i com a exemple empra la següent frase: "Tothom lloava la resiliència de l’escaladora després de la lesió". Poques frases definicions expliquen tant bé el que ha estat la carrera i la vida de la karateka Sandra Herver. Recentment tornada al tatami, l'ordinenca ha tingut una (nova) prova de vida que, de moment, torna a superar amb matrícula d'honor. 

Corria el mes de novembre del 2022, quan un dolor molt fort a l'esquena i que li afectava la cama esquerra va truncar els seus entrenaments. "Em vaig quedar clavada" recorda mig any després d'aquell episodi. Després d'un seguit de proves, els traumatòlegs van determinar que Herver tenia una hèrnia discal que era el que li afectava la mobilitat i que, sí o sí, requeria cirurgia. Abans de passar pel quiròfan "no és que la cirurgiana no em garantís tornar a competir al més alt nivell, és que no em garantia la mobilitat com abans" explica l'esportista que es va estirar a la taula d'operacions amb moltes incerteses.

"Recordo que el preoperatori va ser molt dur; però quan em vaig despertar i vaig arribar a l'habitació em vaig emocionar en veure al família" recorda la karateka que apunta que "la sensació era molt estranya perquè no sentia res i la cirurgiana em va dir que m'havia de moure en bloc. Però que coi era això de moure'm en bloc?". Ara amb un somriure, fa memòria d'aquells primers instants en que se n'anava l'efecte de l'anestèsia. A partir d'aquí, començava la feina més dura, la de recuperar la mobilitat començant pel bloc i arribant fins al tatami. "No et negaré que hi han hagut moments molt durs, fins i tot de llençar la tovallola. Però tinc la sort que compto amb un gran equip de persones i professionals al costat; l'empatia de la doctora, el bon fer de la meva fisio de confiança, i el treball que he fet amb la psicòloga han estat claus per aconseguir tornar al tatami".

El cos, de moment, està reaccionant bé i en els darrers dos mesos, Herver ha pogut anar incrementant les càrregues de treball fins al punt que "en algunes ocasions m'han de frenar". No obstant això, i malgrat que el procés de recuperació està sent òptim, o fins i tot, molt òptim, la karateka té clar que "en qualsevol moment sé que l'esquena em pot tornar a jugar una mala passada. Per això gaudeixo cada segon sobre el tatami, cada minut que puc entrenar i fer karate perquè no sé mai si serà l'últim". En la motivació per tornar a competir hi és, sens dubte, els Jocs dels Petits Estats del 2025 que es disputaran a Andorra i que, després de molta lluita, tindrà el karate com un dels esports. "Et mentiria si et digués que no han pesat en la decisió de tornar-ho a intentar i no retirarme" reconeix Herver. L'ordinenca s'ha marcat el repte de tornar a ser competitiva aquest mateix any i a la tardor podria tornar a la competició oficial. 

L'endemà de la darrera puntada
"Tinc moltes ganes de tornar a competir; el karate ha estat i és la meva vida" explica Herver que, malgrat aquesta afirmació deixa clar que "tots aquests mesos en que m'he aturat i no sabia si podria tornar a posar-me el kimono, m'han servit per pensar molt, tenir clar que la retirada pot ser no està lluny". Precisament, aquest moment, el de quan s'apaguen els llums de la competició i que és dels que sempre fan més por als esportistes, ara ja no l'aterra ja que "tinc moltes coses al cap que vull fer quan no estigui competint al màxim nivell. No em fa por saber que faré l'endemà, perquè ara sí que en tinc diverses per fer".