Andorra la Vella.- La selecció nacional de futbol femenina s'estrenarà, aquest setembre, en la Nations League, la primera edició que la UEFA organitza per al futfem. Una de les jugadores que, de ben segur, estarà en aquesta convocatòria és la 10 de la tricolor, Maria Ruzafa. Molt més madura i canviada físicament, la davantera ha tornat al país per jugar el doble amistós contra Aràbia Saudita, en el que ha marcat un gol, abans de decidir que farà amb el seu futur un cop acabat el contracte amb l'Spezia italià.

Com ha viscut aquest primer any sencer a Itàlia?
Per mi Itàlia ja és casa meva; m'hi trobo molt bé. Necessitava fer una temporada sencera per adaptar-me al cent per cent i jugar més tranquil·la. Estic contenta perquè aquest any, a l'equip, m'he sentit més protagonista, més líder. He crescut molt com a persona i futbolista i li he d'agrair al meu entrenador.

Quins números han fet?
Vam començar malament la primera volta perquè no es va fer una bona plantilla a l'estiu. No érem prou competitives; moltes jugadores, però no amb el nivell que era necessari. La segona volta, es va fitxar molt a l'hivern, i es va notar molt. Vam guanyar gairebé tots els partits. Ens vam classificar per semifinals de Coppa on vam perdre contra el Venècia. Jo he superat els 10 gols i les 10 assistències, així que estic molt contenta.

L'hem vist canviada i jugant d'una altra manera, més de 9.
A Itàlia el futbol és molt físic, i allí he jugat molt de 9, fent molt joc d'esquena a porteria. M'he hagut de posar forta per poder jugar de referència. Ara em trobo tant còmoda jugant de 9 com d'extrem.

Ha evolucionat molt en el seu joc.
Agraeixo molt haver jugat en una posició que potser no és la meva al cent per cent, perquè això t'ajuda a ser una jugadora més completa. Al final és bo, perquè pots moure't en qualsevol de les posicions de l'atac. Tàcticament, també he après molt, perquè jugàvem a l'estil del Barça, amb molta possessió i no tan directe.

A la selecció faltava una 9 de referència.
En els partits que  vam jugar contra Aràbia Saudita ho vam fer amb dues puntes; amb la Tere ens vam entendre molt bé; tenim molt bones extrems com l'Ari, l'Erika, la Laia... i crec que podem fer una bona davantera.

Crida l'atenció el canvi físic; li ha tocat fer molt gimnàs?
Sí que n'he fet, però a banda jo feia entrenament a part pel meu compte. Cadascú ha de treballar el seu i jo havia de treballar el físic per jugar de 9.

Tenien ganes de jugar una competició oficial?
És molt guai que la FAF ens hagi inscrit; ja ens tocava competir bé més enllà dels amistosos. Ja tocava agafar ritme competitiu amb la selecció perquè sense jugar és difícil mantenir el grup. Ara estem entrenant tot el juny i l'agost per anar agafant confiança i compenetrar-nos millor. Està creixent molt i això també és en part que algunes jugadores estem sortint fora. A més a més, les infantils venen molt fortes.

La selecció ha canviat molt; abans eren totes de l'ENFAF i ara ja no és així.
Cada una aporta coses noves que aprenem a fora i estem més formades. Aquests diferents estils de joc que tenim als clubs ens permet compenetrar-nos més i ser més professionals.

Es marca algun repte amb la selecció?
No n'hem parlat, però jo vull guanyar. Tenim rivals que crec que els podem plantar cara.

L'ant vinent la veurem a l'Spezia?
No, no he renovat el contracte i ara estem amb el meu representant valorant quines són les millors opcions per a mi.

Continuarà per Itàlia?
Ho estem mirant; no sé si serà a Itàlia, però segur que d'Europa no em mouré. Espero que en poc temps es resolgui el meu futur.