Dijous 18 de juliol de 2024
|
06:28 H
Ariadna Fenés durant una de les curses d'aquesta temporada. (Foto: AF)

Ariadna Fenés: 'M'encantaria fer un top10 als europeus de Montenegro'

Ordino.- Ariadna Fenés està vivint, probablment, la que és la seva millor temporada com a fondista. L'atleta, que aquesta setmana participa en els europeus d'Skyrunning, ve de pulveritzar diversos rècords nacionals, entre ells el de la mitja marató, i de fer medalla als Jocs dels Petits Estats de Malta. Fenés, que combina les curses de muntanya amb l'asfalt, gaudeix corrent, tant en pla com en pujada i en la segona meitat de temporada té l'oportunitat de rematar el curs gràcies al gran moment de forma que té. La primera cita, aquest cap de setmana en els europeus d'Skyrunning de Montenegro.

Després del primer tram de temporada, com es troba?
Actualment, estic molt bé i els resultats avalen aquest moment de forma. Molts cops pots tenir la sensació que estàs en un bon moment, però al final la competició és el que et marca on està. I al veure'm davant amb les altres atletes em dona més ganes i forces de seguir. Estem a la meitat de la temporada, portem gairebé dos mesos i es fa dur i llarg; però de moment, estic igual de motivada.

Quin objectiu es marca pels europeus d'SkyRunning de Montenegro?
Com a objectiu, és donar-ho tot; i la posició al final és més complicat de predir perquè cal veure com va el terreny i com arribis. Pensa que fins fa uns dies no hem el recorregut que tindrà la prova d'skyrunning. Pel que fa als entrenaments, he tingut la darrera setmana per fer càrrega. I si parlem de posicions, m'encantaria fer un top 10, però venen les millors d'Europa i encara és més complicat.

Corre en pla, en muntanya... des de quan córrer?
Jo sempre he fet esport. Fins als quinze anys feia esquí alpí, vaig estar a la FAE. Vull dir que les ganes de competir les he tingut sempre, però ho vaig deixar tot i vaig anar a la universitat. La meva parella actual és la que em va animar a tornar a la competició. Vaig començar a córrer en pla perquè vivia a Madrid, però més com a manteniment i la meva germana em va animar a fer muntanya. He de reconèixer que abans no m'agradava massa la muntanya a l'estiu i ara m'agrada més que a l'hivern. He tornat a enganxar-me.

I, aquest any, ha començat a competir en asfalt.
De fet, físicament, ja em diuen que tinc un físic que va molt bé per l'asfalt. Entre això i que no em va malament vaig començar a motivar-me i començar a córrer en competició.

Quan va tornar a córrer?
Vaig tornar a engegar quan estava a Madrid treballant, però a tall de manteniment, ara farà uns quatre anys com a molt. Primer vaig començar dos o tres dies a la setmana, però després vaig agafar l'entrenadora, que ja ens coneixíem d'haver fet esquí alpí i m'ho vaig prendre més seriosament! I, a partir d'aquí, de mica en mica tu mateixa et vas motivant i marcant objectius. Per aquest any, el meu era baixar dels 40 minuts als 10 km i vaig entrenar-me per assolir-ho. Però un cop ho fas, vols més i més i continuar baixant les teves marques.

No sabem ben bé com definir-la, perquè és una fondista que fa muntanya. On se sent més còmoda?
M'agrada molt fer les dues disciplines. A l'asfalt és on pots mesurar la teva millora, perquè en muntanya hi ha altres factors que fan més complicat saber si has millorat. En pla, és tan quadrat que, excepte en qüestió de temperatura, pots veure clarament la millora.

Aquest any l'hem vist lluir-se en diferents modalitats de cursa.
Sí! Va ser al febrer on vaig fer la meva marca per anar a Malta. Em feia molta il·lusió assolir-ho, però també hi havia les skyrunning i era tot la mateixa setmana i ho volia fer bé en totes les disciplines. Vam treballar molt amb la nutricionista i l'entrenadora perquè tot funcionés i poder rendir en les dues disciplines. Va ser un repte immens! Competia dimarts per assolir una fita i dissabte en tenia una altra. Ho vaig aconseguir tot i ara et puc dir que va ser la millor setmana de la meva vida, estic supercontenta, tant per mi com per tot l'equip.

I entre mig de tot plegat, fa una mitja marató i fa rècord d'Andorra.
Va ser una mica per casualitat que la vaig córrer. Quan estic a Barcelona, vaig amb un grup de gent que fem pista, i em van anar animant per fer la mitja. No era cap objectiu, i no me la vaig preparar, però el resultat final va sortir molt bé!

Com és això de conviure entre dues federacions?
Al final, tot és córrer. Són dues federacions que van al mateix. I sí, tinc el cor dividit, però també m'agrada combinar-ho, perquè a vegades necessites fer un break d'alguna de les dues coses. Espero que en el futur hi hagi més coordinació, tot i que ja n'hi ha i que de cara a l'any vinent continuar combinant-ho. Al final, córrer és el que em motiva.

S'ha plantejat fer cros? Perquè al final uneix les dues coses que fa.
N'he fet eh? És una cosa que m'agrada d'ençà que la vaig provar l'any passat. És molt divertit! Jo prioritzo muntanya a setembre i octubre, que tenim finals i skyrunning, i quan això acabi, si hi ha temps pensaré en el cros. Però és més complementari, per passar-m'ho bé i que m'ajudi a millorar en les dues disciplines.

Com afronta la segona meitat de la temporada?
L'asfalt ara el tinc ara més aparcat i em centro més en muntanya perquè venen objectius importants. Em vull preparar bé perquè després, a l'octubre, venen les finals d'Skyrunning que si pogués fer un top10 final seria increïble. Vull mantenir aquest nivell aquesta temporada, i que no em passi com l'any passat em vaig fer un esquinç i em va perjudicar. L'estiu és molt llarg, però tinc clar això, que vull arribar al màxim a setembre i octubre.

Vostè no és professional. Com ho compagina?
Ho compagino fent un tetris (diu rient). Fins que vaig començar a fer muntanya, a entrenar més fort, tenia una vida molt organitzada i no m'agradava que em canviessin els plans. Ara m'adapto. Per sort treballo des de casa i tinc molta flexibilitat horària i tant de bo duri, perquè en una feina amb un horari estable em seria complicat poder-ho encaixar tot. Ara, ho puc compaginar i la meva rutina és no tenir rutina. Tinc el pla de feina i el d'entrenaments i el faig encaixar.

Quantes hores entrena?
A la setmana entreno entre 12 i 14 hores, però un esportista dedicat en exclusiva a córrer en faria 20 o 25. Al final també prioritzo el descans, ja que hem vist que reduint la càrrega i fent entrenaments específics podria arribar al mateix nivell sense fer tantes hores. Admeto que m'agradaria fer-ne més, però de moment no puc viure de córrer. Intento gaudir del procés i gaudir dels entrenaments, de l'any i de cada dia.

Com valora el que els ha aportat el CTO?
Jo ho valoro molt positivament i m'ha ajudat molt a evitar lesions. Tenim fisioterapeuta, el gimnàs i també rehabilitació per a problemes físics. Aquest treball preventiu és vital, sobretot en corredors que tenim molt impacte i a la mínima et fa mal alguna cosa... tenir un físio i un metge és primordial. Fins ara no ho tenia i m'he adonat que és vital ara per poder mantenir el nivell i progressar. Al final si un corredor està en un nivell molt alt, però cada dos per tres té alguna lesió, el ritme baixa i es torna a començar de zero. Tenir els serveis del CTO ha estat un gran avenç.