Diumenge 16 de juny de 2024
|
13:48 H
La nadadora Nàdia Tudó. (Foto: N. L.)
Nàdia Tudó a la entrevista d'ANA esports. (Foto: N. L.)

Nàdia Tudó: 'L'any preolímpic sempre és molt dur'

Ordino.- Els Mundials de Natació de Fukuoka estan en plena ebullició. La delegació andorrana, representada per Nàdia Tudó i Tomàs Lomero, entra en concurs a partir de la setmana vinent. La bracista, que arriba a la cita mundial en un gran moment de forma després d'haver tornat al nivell que tenia el 2019, té la mirada posada en les mínimes per estar als Jocs Olímpics de París. Després d'un entrenament, Tudó obre les portes de casa seva a ANA Esports.

En quin moment de forma arriba als Mundials?
Ens vam enfocar en Malta, en els Jocs dels Petits Estats perquè ens ho jugàvem tot: classificació pel Mundial, que a la vegada és molt important per poder estar als Jocs Olímpics. Per tant, Malta era tot o res. Des de llavors fins ara, no ha passat massa temps, per això penso que arribem en un bon moment de forma.

Ha estat un darrer any molt carregat de competicions.
A causa de la Covid es van comptar les competicions i això va trastocar la planificació a llarg termini. Estan sent temporades molt llargues. Personalment, em va costar arrencar perquè vaig passar el coronavirus i també perquè volia acabar el màster i poder centrar-me després a nedar. Això em va treure molt temps. En el club tampoc ha estat un any fàcil, ja que l'entrenador principal que teníem el van fer fora poc abans de Malta i això emocionalment és un canvi. Però com et deia crec que estic en forma i tinc moltes ganes de competir. Ha estat un curs carregat d'esdeveniments.

Com va encaixar l'acomiadament del seu entrenador? Perquè ja venia de tres canvis en dos anys dels directors esportius de la FAN.
La part dels seleccionadors no la notem tant, perquè gran part de l'any estem fora d'Andorra. El que sí que vaig notar va ser quan es va fer fora el meu entrenador un mes abans de Malta. Emocionalment, va ser dur, però el fet de tenir els Jocs dels Petits Estats en un mes i tenir els objectius tan clars, va fer que en cap moment em pogués permetre relaxar-me. Vaig tenir companys que, després del cessament, van estar dies sense nedar. Jo no m'ho podia permetre, i per això  crec que no em va acabar impactant tant. 

Estem en any preolímpic. Com ho gestiona això?
L'any preolímpic sempre és molt dur. És un any en què treballes molt per tal d'aconseguir les fites. L'any olímpic també, però són força diferents. Nosaltres teníem clar que el Mundial és important i ja només es competeix en les proves que són olímpiques. Però estem molt centrats i ho esperem amb ganes per lluitar per estar als Jocs.

En quines proves competirà?
Lluitarem per ser-hi en els 100 i els 200 metres braça.

Anem uns anys endarrere. Què la va portar al club d'Alemanya on està ara?
Vaig anar a Alemanya a finals del 2018. Va ser perquè que vaig estar les temporades 18 i 19 amb un entrenador a Alemanya i en la que vaig treure molt bons resultats. Van ser temporades molt xules! Fou llavors quan vaig començar a fer braça i treballar amb aquest entrenador m'agradava molt. Va arribar la pandèmia i aquest senyor va marxar a la federació alemanya; jo em vaig quedar un any a Barcelona, perquè no sabia ben bé què fer, on anar, perquè amb ell havia treballat molt bé i em sabia molt greu no poder continuar-hi. Llavors vam veure que a Alemanya hi havia un club molt bo, que és on estic ara, i que al costat hi havia una universitat on podia estudiar el que volia. Amb tot això, a l'agost del 21 vaig fer les maletes i vaig estar una setmana de prova al club per a després ja quedar-m'hi.

On la veurem nedar la temporada vinent?
Segurament a Oneflow Aquatics, que és on estic ara. Tot i fer fora el primer entrenador, que era australià, però han mantingut la resta de l'equip tècnic, que ara encapçala un entrenador dels Estats Units, que era el segon tècnic ja. Per això et dic, crec que continuaré.

I anem al principi, perquè comença a nedar Nàdia Tudó?
Va ser pels meus pares. Ells volien que aprenguéssim a nedar i que féssim algun esport. El que volguéssim. I mira, ja que estava nedant, i no m'anava malament, de mica en mica vaig voler més fins que li vaig dir a la meva mare que volia començar a competir. Al principi ho vaig fer en crol i com et deia abans, no va ser fins fa relativament poc, a Alemanya, que vaig entrar ja en la braça.

Perquè canvia a la braça?
Quan vaig estar amb una beca als Estats Units, vaig conèixer l'entrenador australià que et comentava. Jo feia crol i una mica estils. Però ell em va insistir molt que provés de fer braça, perquè em deia que tenia una molt bona puntada i que podria tenir molt bons resultats. Molt aviat ja vaig fer el rècord d'Andorra, i després a Montenegro 2019 vaig fer medalla. I ja m'hi vaig quedar. Finalment, el 2019 vaig nedar en 1.11 i això em va valdre una beca de la FINA; un temps que fins aquest any no he pogut tornar a fer.

Com encaixa un nedador que s'hi deixa la pell quan en els Jocs Olímpics hi ha l'Erick Moussambani de torn i vostè ho veu des de casa?
M'ho miro per dues bandes. Primer és que ja ho saps, quan decideixes fer de l'esport la teva vida, ja saps que la major part de les vegades no sortiran els resultats; és una qüestió de probabilitats. I en els Jocs més, perquè t'ho jugues tot i si no surt, no tornes a tenir una nova oportunitat fins d'aquí a quatre anys. I per l'altra banda, i per això les invitacions van per sobre de les mínimes B, perquè l'esport o els Jocs Olímpics són molt més que la competició. I és que hi hagi gent de com més països possibles per ajuntar l'esperit esportiu que en els Jocs Olímpics sí que hi ha, evidentment no. És un missatge que l'esport ens uneix a tots, i dona experiències irrepetibles. Però també cal tenir en compte que, al final, qui decideix acceptar o no les invitacions és el comitè olímpic de cada país.

Jocs Olímpics a part, el gran objectiu que té ara són els Jocs dels Petits Estats del 25?
I tant! La Covid-19 ens ha ensenyat que és molt complicat poder fer previsions a llarg termini, perquè al final, una situació sobrevinguda pot capgirar-ho tot. Des de llavors, vaig temporada a temporada. Però i tant, et mentiria si no et digués que tinc moltes ganes de nedar a casa en uns Jocs.