Dijous 18 de juliol de 2024
|
06:14 H
La nedadora Alexandra Mejia. (Foto: E. P.)
Alexandra Mejia en acabar la sessió d'entrenament al CEO. (Foto: E. P.)

Alexandra Mejia: 'No descartem poder estar a París 2024'

Ordino.- Alexandra Mejia és una de les promeses més fermes de la natació andorrana. I, a més a més, ho és en una especialitat en què el Principat no tenia cap exponent: la natació en llarga distància i les aigües obertes. Mejia, que ha fet una aturada en el seu programa d'entrenament, ha atès els mitjans de comunicació al Centre Esportiu d'Ordino, on ha repassat la seva trajectòria i els reptes que li queden al davant. Entrena habitualment al costat de Marsella, on també resideix i on no perd de vista els Jocs Olímpics de París de l'any vinent.

Alexandra, després del primer tram de temporada, en quin moment de forma està?
Doncs últimament he estat una mica cansada. He tingut diverses competicions seguides. Però estic contenta perquè els resultats han anat sortint. 

En el darrer any, ha tingut una progressió molt bona.
Estic bastant contenta perquè, en entrenar cada dia, aixecar-me d'hora, tot el sacrifici que porta... veure que els resultats em van arribant fa que això valgui la pena.

I expliqui'ns, quan decideix que vol fer llarga distància i aigües obertes?
El meu objectiu ja sempre havia sigut les aigües obertes perquè em sentia diferent nedar a la mar o als llacs; era un esport que m'agradava des de sempre. I bé, per ser nadadora d'aigües obertes, sé que he de ser fondista perquè gran part de l'entrenament és a piscina. Així vaig començar.

Però es força diferent nedar a la mar o un llac, que en una piscina.
Sí! Sobretot quan estàs a la mar, que hi ha l'onatge. No té res a veure. Al final, el llac és com una piscina perquè l'aigua està tranquil·la, però la mar ja és una altra història. 

Com s'ho fa per entrenar al mar?
No hi entreno. El que entreno és a piscina i un cop al mar, depèn de com estigui l'aigua aquell dia, ja es veu allà com em defensaré perquè no puc estar entrenant al mar durant gran part de l'any. Ara a l'estiu, sí que aprofito i a les tardes hi vaig a nedar.

Quantes hores entrena habitualment?
Ara a l'estiu entreno dues hores al matí i dues a la tarda només. Però durant l'any són tres i tres, més les hores de gimnàs. 

I com ho fa per encaixar-ho tot amb els estudis?
Aquest any ha sigut una mica tot nou perquè amb el nou entrenador, el Phillipe, he hagut de canviar els hàbits i estudiava des de casa, per internet. Ha sigut una nova experiència. I clar, estudiar jo sola no és el mateix que anar a classe, a banda que estàs cansada i tot costa més. M'ha costat una mica adaptar-me a aquesta nova manera de fer. Al final, vaig optar per fer-me un planin, com als entrenaments, i l'he anat seguint.

Aquest any vinent, acabarà l'institut. Ha pensat ja en la universitat?
Sempre havia pensat que volia ser professora d'educació física i esports. Però ara, que em dedico a fer esport tot el dia, no ho tinc tan clar.

Quin objectiu té per endavant?
El meu objectiu final, pel que m'he estat entrenant més aquesta temporada, ha sigut per l'europeu d'Aigües Obertes Júnior.

Com encara una cursa de tants quilòmetres? En què pensa?
És molt bona pregunta. Intento nedar sempre en grup. Centrar-me en el que estic fent i aprofitar a l'arribada per intentar treure un punt més de força i aconseguir bons resultats. Estic focalitzada en la cursa i la veritat que no em dona massa temps a pensar.

S'ha hagut d'enfrontar mai a una mar brava?
Només a l'Europeu júnior de l'any passat. Sincerament ho vaig passar força malament aquell dia.

Anem més endavant. El president de la FAN ja va apuntar que l'any vinent podríem veure una nedadora de llarga distància. Es referia a vostè. 
Per mi seria genial poder-ho fer! Seria que estic fent les coses molt bé i els resultats surten. 

Encara que sigui de reüll, mira París 2024?
(Se li il·lumina la cara) depèn ara de tot el que surti, però no pot ser impossible. Millor dit, no és impossible, no ho descartem poder-hi ser. Els Jocs Olímpics són els reptes de la meva carrera; són el somni de tot esportista.

Parli'ns ara de la cara no tan bona de l'esport d'èlit...
Suposo que com a tothom, no m'agrada llevar-me d'hora (somriu). A més a més, aquest any, amb el canvi de programa d'entrenament ha estat tot molt més dur, he estat molt més sola. I al final, estàs cansada i no tens ganes de sortir.