Dijous 30 de maig de 2024
|
17:12 H
L'aleshores secretari d'estat d'Esports, Jordi Beal, presentant la Llei de l'Esport. (Foto: Arxiu ANA)

La conversió en SAOE de l'Inter Escaldes no encaixa en la Llei de l'Esport

Andorra la Vella.- Patata calenta per al ministeri d'Esports després que RTVA fes pública la conversió de l'Inter Club d'Escaldes en Societat Anònima d'Objecte Esportiu, esgrimint una argúcia sintàctica vestida de buit legal i repre l'aprovació per part del departament d'Economia. Fonts de l'executiu consultades per ANA Esports han explicat que s'està analitzant si aquesta conversió respon a l'esperit que el legislador va donar a la Llei 37/2018 de l'Esport del Principat d'Andorra, perquè hi ha dubtes fonamentats que l'acció feta per l'Inter s'hi avingui. Sigui quin sigui el resultat d'aquest anàlisi, la polèmica i, probablment, una llarga batalla judicial estan servides.

En aquest sentit, cal anar a mirar directament què diu la secció tercera de la llei on parla del "règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu". Així doncs, en l'article 27 del text legislatiu "règim general i de denominació", en l'apartat 1 estableix les condicions que ha de complir un club per poder esdevenir SAOE. Concretament, el legislador diu "els clubs esportius que participen en competicions oficials estrangeres poden crear una SAOE. La decisió de crear una SAOE s'adopta per l'Assemblea General del club esportiu, d'acord amb el que estableix la legislació en matèria d'associacions vigents en cada moment i amb els seus estatuts".

L'argument esgrimit per l'Inter d'Escaldes en la constitució de la seva SAOE és que participen en competicions internacionals de manera recurrent. I aquí és on existeix l'error sintàctic vestit de buit legal que deixa sense empara de la llei de l'esport aquesta conversió. En primer lloc, cal veure si es pot considerar que les competicions europees d'àmbit internacional poden ser considerades com a competicions estrangeres. A priori no, atès que l'Inter d'Escaldes és un club adherit a la Federació Andorrana de Futbol, i que aquesta forma part de la federació de federacions europees, com és la UEFA (Unió Europea d'Associacions de Futbol). Per tant, considerar una competició internacional europea com a estrangera, és retorçar d'una banda la sintàctica i de l'altra l'esperit legislatiu del text. Però no només això, sinó que sense la participació de l'Inter en la competició nacional, és a dir, en la Lliga Andorrana, li seria impossible optar a la competició internacional. Aquest precepte tampoc el preveu la Carta Olímpica, que parla sempre amb mots inclusius (internacional) i no excloents (estranger).

Dit d'una altra manera, ningú es planteja que quan juga la Champions League o una Eurocopa, està competint en una competició estrangera, atès que és organitzada per la federació de federacions en la que un forma part. Diferent és, per exemple, el cas en què Qatar, que forma part de la Confederació Asiàtica de Futbol, i va participar en la Copa Amèrica de Nacions, organitzada per la CONMEBOL (Confederació Sud-americana). O els casos del MoraBanc Andorra i l'FC Andorra, que competeixen en les competicions d'una federació que no és la seva tenint en compte la radicació del club.

A més a més, cal recordar que en cap cas es pot afirmar que l'Inter d'Escaldes, ni cap club de la Lliga Multissegur, cada any disputi competició internacional, atès que la classificació de la mateixa va estrictament vinculada als resultats obtinguts en la temporada anterior. No obstant això, cal dir que, l'article 34.2 de la mateixa llei preveu que un equip pugui estar temporalment fora de competició estrangera, sempre i quan no s'alteri l'objecte social de la seva creació. Per aquest motiu, i per evitar que l'esperit de la llei quedi completament desvirtuat, caldria estudiar una modificació legislativa per part del Consell General que esmeni l'actual article 27.1 de la Llei de l'Esport o que el Govern faci un aclariment si considera que una competició estrangera i una competició internacional són el mateix, a ulls del legislador andorrà.

Tenint en compte el que diuen els diccionaris, el DIEC és força clar en aquest sentit i apunta que estranger significa "que és d'un altre país", "que és altre que el propi país" o "persona natural d’un país diferent d’aquell on es troba". Quant al mot internacional "que té lloc entre dues o més nacions", "en què participen dues o més nacions" o "que està per damunt de les institucions nacionals". Sembla evident doncs, que prenent com a referència el diccionari oficial de la llengua catalana, el mot estranger no és pas equiparable amb internacional. Tampoc el diccionari de sinònims oficial d'Albert Jané preveu cap relació entre els mots internacional-estranger. És més, la llengua catalana enfronta més que no pas relaciona, els mots internacional i estranger, atès que un s'empra com a inclusiu i l'altre és excloent.