Andorra la Vella.- És una darrere de l'altra, un no parar. S'ha coronat el 5 de febrer a la copa del món júnior, però de vegades deixem de banda que porta fent-ho tota la temporada.

Santa Caterina, Goms, Ulrich am Pillersee, Oberwiesenthal i Jakuszyce. I vinga a aconseguir top 10, i top 5, i podis... pareix que res se li resisteix. I com si fos poc, sembla que no era conforme i havia d'apropar-se a tocar el cel com fos amb medalles de bronze o plata. El que potser no s'esperava Gina del Rio era entrar als llibres d'història esportiva d'Andorra (com si no estigués ja) amb l'or de Planica a sota del braç.

És doncs quan em pregunto, on està el teu límit, estimada Gina?

Sembla que no hi ha sostre per a ella. 20 anys i ja està despuntant com una professional que fa més de 30 anys que corre curses d'esquí de fons. Com si fos nascuda per això. Superant-se a si mateixa en cada nova cita, trencant records, mantenir-se líder en la classificació i a més, fent unes presentacions excel·lents.

Unes metes que, tot i tenir dedicació, moltes vegades no s'assoleixen. Perquè l'esport, encara que aporti moments inoblidables a la vegada que tristíssims, és sinònim de sacrifici sense recompensa assegurada. Un dia estàs a baix, l'altre a dalt i quan ets conscient, s'ha de tornar a començar. Una disciplina en la qual la continuïtat, la dedicació i l'esforç brillen només quan tens una marca, una posició privilegiada que la fa ressortir.

Ara, toca seguir la línia sense precedents, sabent que arribis on arribis, ets i seràs un orgull enorme per a tots els amants de l'esport al país. I que contents estem de tenir-te. I que privilegiats som que siguis una de les portadores del nom d'Andorra a la cresta de l'onada.