Andorra la Vella.- Cada cop està més de moda que els amants de l’esquí que viuen al Principat pengin, en ple mes d’agost, un story a Instagram des d’unes pistes d’esquí indoor. És una manera de no trencar la temporada, de mantenir la tècnica i preparar-se de cara a l’hivern, quan arriba la neu de veritat i poden baixar les muntanyes nevades amb més confiança que mai. Des de fora, pot semblar una opció poc sostenible, però des del sector la defensen com una alternativa que compensa més que altres opcions que utilitzen, per exemple, els esquiadors professionals. "Sobretot a l’estiu i la pretemporada venen clubs de tot arreu d’Espanya, França i Andorra. És una opció molt bona per seguir entrenant" assegurava el director general de Madrid Snozone, Javier Villar, qui afegia que la majoria de clubs fan estades d’una setmana.

Concretament, aquestes instal·lacions de Madrid que es troben a uns vint minuts del centre de la capital espanyola, són només un exemple d’altres centres similars a Europa com poden ser Snozone Milton Keynes o SnowWorld Landgraaf. En concret les de Madrid disposen de 18.000 m2 de pistes i diverses zones adaptades a diferents nivells i activitats: una pista gran dividida en tres parts —una per a esquí lliure del públic general, altres traçats per a clubs de competició (on poden entrenar fins a tres clubs al mateix temps) i una zona específica per a freestyle amb telesquí de quatre places. A més, hi ha una pista d’iniciació de 100 metres i una pista per a experts de 250 metres. A més, complementant aquestes zones, ofereixen tobogans de gel, activitats com donuts per al públic que prefereix no esquiar, i fins i tot bicicletes d’esquí, molt populars entre els usuaris actuals.

"La nostra instal·lació és com una gran nevera, i el secret està en l’aïllament que té. Comptem amb una gran capacitat per produir fred, gràcies a 17.000 kW de producció solar que cobreixen tota la nostra demanda" explicava Villar, qui considera que és molt més contaminant l’opció de desplaçar-se amb avió fins a l’hemisferi sud. "Aquí l’aprofitament és màxim, i els entrenadors ho diuen: a una estació d’esquí puges el tram que vols i marques els pals per entrenar, i aquí pots ajustar l’entrenament segons les teves necessitats. Un parell d’hores aquí és com estar quatre hores a l’aire lliure", assegurava Villar. A més, afegia que Snozone ofereix l’avantatge de la seguretat de la reserva. "La climatologia no la controla ningú; pots arribar a la muntanya i trobar vent o mal temps que t’impedeix entrenar, però aquí això no passa. Ho tenim tot controlat, tu programes la sessió i entrenes de 10 a 14 hores, amb total flexibilitat".

La visió de la FAE

Ara bé, el director esportiu d'esquí alpí de la Federació Andorrana d’Esquí, Roger Vidosa, que actualment es troba a Sud-amèrica, posa en dubte la viabilitat dels indoor per a l’entrenament d’alt nivell. "Les pistes indoor estan molt limitades, especialment pel tipus de pendent i la llargada. Són adequades per a nens petits i per a entrenaments molt específics, com l’eslàlom, però a partir de categories U16 perden interès", explicava tot alertant sobre l’elevat consum energètic i l’impacte mediambiental d’aquestes instal·lacions, que han de mantenir temperatures sota zero en grans espais, tot i les altes temperatures exteriors. "Ni vull imaginar-me la factura energètica ni la despesa que suposa mantenir aquests edificis tan grans en ple entorn urbà. L’esquí és un esport d’hivern, i per a mi té més sentit anar a buscar la neu i la muntanya que portar l’hivern dins d’una caixa" afegia. De fet, segons ell, l’opció més efectiva i sostenible continua sent entrenar a l’hemisferi sud o a llocs com Nova Zelanda, on es disposa de neu natural i perfils variats, o, si no, a les glaceres europees com Saas-Fee o Zermatt, tot i que reconeix que són alternatives cada cop més cares i limitades.

Pel que fa a la possibilitat d’entrenar a casa, Vidosa destaca el projecte de l’Estadi Creand com una gran aposta de futur. "Aquest projecte ens permetrà tenir cada cop més dies d’entrenament a casa, sobretot per a les categories joves, que ara es veuen obligades a viatjar molt per trobar bones condicions". En aquest sentit, assegurava que això facilitarà l’organització de curses de més nivell al país i oferirà als equips més oportunitats per quedar-se i entrenar sense haver de desplaçar-se constantment. "Amb l’Estadi podrem treballar la neu com volem, fer rotacions més àgils i augmentar el nombre de baixades per hora. A més de ser més sostenible, també suposarà una reducció important de costos per als equips" concloïa. I és que, no és impossible gaudir de la neu a l’estiu; la clau és com, on i a quin preu.