Els tornejos esportius de base són molt més que una successió de partits. Per als joves, representen una oportunitat per competir en un entorn diferent, conviure amb els companys i enfrontar-se a equips que habitualment no formen part de la seva lliga. Per als clubs i els territoris que els acullen, també poden convertir-se en una eina de cohesió, finançament i dinamització econòmica.

Per als clubs, el torneig també és estructura. Serveix per cohesionar els grups i, en molts casos, per finançar una part de la temporada. També té un component social evident: conviure amb l’equip durant uns quants dies genera vincles que un entrenament de dues hores difícilment pot crear.

Andorra hi juga amb avantatge. Les distàncies curtes entre pavellons, la capacitat hotelera i l’experiència en l’organització d’esdeveniments permeten concentrar molts partits en un territori reduït. Els mesos de temporada baixa turística són especialment interessants. Un torneig esportiu de base pot omplir instal·lacions i allotjaments en dates en què la demanda general disminueix.

El principal límit és el nombre de pistes disponibles i la necessitat de coordinar els tornejos amb les competicions escolars i federades del país. Sense un calendari clar, els diferents esdeveniments poden acabar competint pels mateixos espais i participants.

Per als clubs andorrans, viatjar o rebre equips de fora també és una manera de compensar la manca de rivals locals i de mesurar-se amb conjunts de procedències i nivells diferents. Un torneig no determina cap carrera esportiva. És, però, un dels pocs escenaris en què un jugador jove pot viure, en poques hores, moltes de les situacions que després trobarà repartides al llarg de tota una temporada.